Els Buddenbrook

Aquesta és la primera gran novel·la (1901) i potser la més emblemàtica de Thomas Mann: un retrat, eloqüent i irònic, de la burgesia de Lübeck, la seva ciutat natal; una societat que canviarà amb l’esclat de la Guerra Mundial. També la ideologia de l'autor evolucionarà des del nacionalisme fins a la defensa de la democràcia durant la postguerra. Una transició que el portarà a l'exili i de la qual es farà ressò la seva obra: des de la imponent La muntanya màgica (1924), primer, fins a la tetralogia Joseph und seine Brüder («Josep i els seus germans», 1933-1943) o Doctor Faustus (1947) en les dècades següents. Només després de tornar a Europa el 1952 recuperarà la ironia inicial, amb el seu últim títol: Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant (1954). Morí a Zuric el 1955. Els Buddenbrook és el fresc d’una època, però també el subtil retrat de la naturalesa humana. Quan el 1929 Thomas Mann guanyà el premi Nobel de Literatura el jurat en destacava especialment aquesta novel•la, que definia com «una de les obres clàssiques de la literatura contemporània».