INRI

L'escenari d'aquest llibre és, sobretot, apocalíptic. Més que el martiri de Crist, el lector assisteix a l'arribada del final del món, perquè cada petita mort es converteix en una representació completa de l'extinció total. D'aquí ve la intensitat mística que impregna cada pàgina.

Malgrat tanta monstruositat, Joan Josep Barceló i Bauçà és un poeta de la llum i de la vida. Com Andreu Vidal, quan parla de la mort i de l'extinció ho fa per mostrar el triomf de l'existència i la plenitud de la creació: l'ésser diví anuncia la vida a través de la mort. Més que d'una vida, el llibre n'evoca moltes, desenes, centenars, milers, en tot el seu esplendor. Amb la seva feliç morbositat, INRI és un cant revelador i lluminós a favor de la vida i dels seus múltiples deliris, una obra carnal i sagnant.

Barceló recull la passió i la mort del fill de l'home i demostra que, durant dos mil anys, no n'hem entès res. L'anyell sacrificat és un home de veritat, amb sang, pell i ossos, amb desig, sexe i passions de tota mena, lluny del Jesús de les estampes devotes, de mirada melosa i envoltat d'angelets. El fill de l'home és tan humà que desafia Déu i el venç.