Xaman

Xaman és un poemari que torna el lector a l'origen més profund de la condició humana: el vincle amb la natura i amb les altres persones. La nit primitiva, el misteri del foc i el poder de la paraula i del so adquireixen una qualitat percussiva que s'uneix amb els ritmes més antics.

Al llarg del llibre, la poesia recorre la vida humana a través del temps. Els sons fan vibrar els ossos, transmeten el fred, la calor de la flama i la fosca misteriosa de la cova. El text avança com un brunzit hipnòtic que transporta cap a l'altre món, aquell espai i aquell temps del xaman, un trànsit que unia homes i dones amb la natura, font i final de la seua supervivència.